Los Últimos corregidores y alcaldes mayores de Cataluña, 1823-1836 / Manuel Santirso
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 42 (2020) , p. 151-172 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Títols i resums en castellà i anglès.

Corregidores y alcaldes mayores en Cataluña : ¿del absolutismo al absolutismo? (1820-1825) / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 20 (2019) , p. 585-606 (España) 
Notes a peu de pàgina.

Els liberals que van arribar al poder en 1820 van voler fer realitat el sistema administratiu previst per les Corts de Cadis un anys abans, però l'intent va quedar frustrat per la imprevisió, la falta de mitjà i la contrarevolució realista. La segona restauració de 1823 va depurar aquesta nova administració i va pretendre tornar al passat, però aviat va quedar clar que aquesta reculada tampoc era possible.

El Primer carlisme al Penedès (1833-1840) : una indagació a escala comarcal / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: 127343 Els Moviments socials al Penedès : actes del II Seminari d'Història del Penedès. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2001. p. 199-219 : map., gràf
 (Comunicacions. Política i guerra en els segles XIX i XX) 

Voluntarios realistas, voluntarios de Isabel II y milicia nacional, o en la guerra también hay clases (Cataluña, 1832-1837) / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Historia Social. Valencia, núm. 23 (1995) , p. 21-40 (Estudios) 

Malgrat els molts avatars del període 1833-1837, a Catalunya sempre es va mantenir un especial mecanisme de defensa i ordre públic, format per tres elements: exèrcit regular, Voluntaris d'Isabel II i Milícia. Cadascun d'ells va presentar una composició social diferent i va tenir una comesa diferent. Els Voluntaris es van nodrir sobretot dels estrats més baixos de les classes populars, van participar en el combat contra els carlistes juntament amb l'exèrcit regular i van representar un paper molt destacat en la exclaustración forçosa de 1835. Per contra, la Milícia va acollir a molts membres de la petita burgesia urbana, gairebé mai va entrar en combat i va participar en la revolució fins que aquesta va ser clausurada per una dictadura militar, en 1837.

Las Relaciones entre Cataluña y estado pontificio en la epoca liberal [Fitxer informàtic] / Simone Bande ; [dirigida per: Antoni Moliner i Prada, Manuel Santirso Rodríguez]
Bande, Simone


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Moliner i Prada, Antoni ; Santirso Rodríguez, Manuel. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (368 p.)
ISBN 9788449082771

En aquesta treball es fixarà com a eix central de l'estudi l'Església a Catalunya començant per fet coneguts, com l'increment de noves experiències religioses a la regió o el gran numero de nous sants i beats que va produir el país. Aquesta idea s'acompanyés d'un estudi sobre les polítiques dirigides per Roma i de com aquestes van poder haver influït en les política catalana, i en conseqüència en l'espanyola, amb la idea de verificar si es es pot parlar d'un projecte polític pontifici a Catalunya amb vista a constituir una nova base d'influència, tant religiosa quant política, capaç de modificar els equilibris nacionals espanyols. L'escrit es compondrà de tres macro-àrees: la primera tindrà com a centre d'interès el Regne d'Espanya en la seva època més convulsa, es narraran la primera meitat del segle XIX i els conflictes socials que van escombrar Espanya - des de les Guerres napoleòniques a la Guerra civil carlista - posant l'atenció en quin va ser el comportament de la religió organitzada en aquest tauler d'escacs amb múltiples jugadors, fins a arribar a la reacció dels conservadors i de l'Església encarnada en el Concordat de 1851. En aquest llarg recorregut històric s'inserirà un parèntesi sobre la figura de Jaime Balmes i sobre la seva experiència religiosa i política conservant, quan sigui possible, la mirada cap a una hipotètica pertinença a un projecte pontifici en terra catalana. La segona àrea tindrà com a focus d'atenció Roma i els Estats Pontificis en el mateix arc de temps del primer apartat. S'intentarà descriure com el liberalisme va actuar també en els estats italians i com aquesta nova força porto al sempre conservador govern papal a modificar els seus projecte. Es posarà particular atenció en la figura de Pío IX i sobretot en les seves continuïtats i ruptures amb Gregori XVI. Del pontificat del Mastai-Ferretti s'identificaran tres etapes diferents, que per comoditat identificarem com l'etapa liberal, l'exili i el gir reaccionari. En aquests escenaris s'introduirà l'estudi de les noves polítiques piononinas, tant de caràcter temporal com en voluntat ecumènica, i es posarà una major atenció en la política religiosa dirigida al Regne d'Isabel II. El tercer i últim apartat contindrà els arguments més profunds d'aquest estudi, o sigui, el paper de Catalunya i de la seva Església en el panorama polític catòlic espanyol.

Contra un carlisme telúric : breus apunts sobre la localització del reialisme-carlisme a 1820-1840 / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 36, núm. 132 (estiu 2017), p. 8-11 : il. (Dossier : Carlisme al Berguedà) 
Notes.

Los bombardeos de Barcelona / Juan Sisinio Pérez Garzón (coord.) ; Xavier Torres, [et al.]



Madrid : Los Libros de la Catarata, cop. 2014
181 p. : il. ; 21 cm (Libros de la catarata. Estudios socioculturales) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788483198742

Espanya porta segles amb el cartell de "En construcció". Lògic, en la història no hi ha essències eternes ni caben les simplificacions monolítiques. Al contrari, la història demostra que les fronteres, les nacions i els Estats no són el fruit d'una destinació predeterminada, per més que es visquin com a talismans d'identitats compactes. En aquest llibre, per tant, no s'apel·la a les emocions, sinó a l'anàlisi crítica i plural per conèixer i explicar fets que han marcat la història de Catalunya com a part d'Espanya i la consegüent percepció col·lectiva. Les dates de 1640, 1714, 1843 i 1909 tenen protagonistes socials i formes polítiques molt diferents. Són quatre moments de violència en les relacions de Catalunya, no amb Castella ni amb Espanya, sinó amb l'Estat. És important conèixer-los i ajustar els significats que se'ls han atribuït, tal com fan Xavier Torres i Joaquim Nadal, professors de la Universitat de Girona, per a les revoltes de 1640 i 1714, respectivament. Manuel Santirso, de la Universitat Autònoma de Barcelona, aborda el bombardeig de 1842 i "La Jamància" de 1843, i Josep Pich Mitjana, de la Universitat Pompeu i Fabra, llança propostes noves per reinterpretar la "Setmana Tràgica" de 1909. Tots, avalats per la solidesa metodològica de les seves recerques. Per contextualitzar tals estudis, Juan Sisinio Pérez, de la Universitat de Castella-la Manxa, introdueix un panorama general per a l'anàlisi de les tan portades i debatudes relacions de Catalunya amb Espanya. (Editorial).

Els Matiners : paisatge abans de la batalla / Manuel Santirso
Santirso Rodríguez, Manuel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 22, núm. 76 (primavera 2003), p. 18-25 : il. (Dossier: Les Tres guerres carlines) 
Notes.

La Construcción del catalanismo : historia de un afán político / Jaume Claret y Manuel Santirso
Claret i Miranda, Jaume


Madrid : Los Libros de la Catarata, DL 2014
238 p. ; 21 cm (Mayor. Estudios socioculturales, 483) 
Bibliografia.
ISBN 9788483198988

El pols entre els nacionalismes català i espanyol d'aquests últims anys no és realment nou, encara que hagi aconseguit cotes inèdites de difusió. Les reivindicacions catalanistes han anat pujant de to i intensitat des de l'últim quart del segle XIX, i el mateix en èpoques repressives que aperturistes, però aquesta situació no estava predestinada. El catalanisme ha estat en sintonia des del seu mateix naixement amb les noves tendències ideològiques europees, tant reaccionàries com a progressistes, i s'ha estès a tots els espais polítics. S'ha mirat en els més diversos miralls exteriors, d'Irlanda a Escòcia i de Noruega a Lituània, i a partir d'aquestes imatges ha plantejat la secessió, el particularisme, el confederalisme i fins i tot el domini de l'Estat espanyol o l'imperi. Aquest llibre segueix el desenvolupament d'aquestes modalitats del catalanisme al llarg de l'època contemporània i sondeja en les causes profundes de la seva permanència i la seva actualitat, més enllà d'atavismes i d'aquesta voluntat de ser de la qual va parlar l'historiador Jaume Vicens Vives fa ja seixanta anys. (Editorial) .

Vivir en guerra : la zona leal a la República (1936-1939) / Joan Serrallonga, Manuel Santirso y Just Casas
Serrallonga i Urquidi, Joan


Bellaterra : Edicions UAB, 2013
253 p. : map. ; 23 cm (Espejo y la lámpara, 8) 
Bibliografia.
ISBN 9788493969554

Com es viu diàriament durant una guerra? Encara en la lluita més sagnant, la vida no es deté: tant en el front com en la rereguarda, les persones atenen a la seva subsistència, però també als seus deures, els seus desitjos, fins i tot els seus somnis. Tots es malden sobre un espai que de cop i volta s'ha transformat en un perillós joc d'estratègia. La Guerra Civil Espanyola no va ser una excepció. El present llibre reconstrueix, en difícil i assolida síntesi històrica, la vida i el treball quotidians en el costat lleial a la República. Durant els trenta-tres mesos que va durar el conflicte es van dictar noves normes sobre la propietat i les relacions laborals, es van reorganitzar els proveïments i el comerç exterior va haver de buscar altres camins. La sort de les armes va obligar a molts a deixar les seves llars i els que es van quedar hagueren de sobreviure cada vegada amb menys. El llibre integra en el seu discurs un nodrit repertori de mapes, veritable cartografia inèdita de la Guerra en la seva viure dia a dia. Va ser altre combat, una lluita silenciosa que avui segueix sent necessari conèixer i recordar.

Cap a una cartografia analítica del primer carlisme / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: 135291 Història Local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme. Homenatge al doctor Pere Anguera (I). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 457-473 : map.
 (Liberalisme i Antiliberalisme. El Carlisme) 
Notes.

"L'Empenta biològica" : demografia històrica de la Catalunya Contemporània des d'Industrials i Polítics / Manuel Santirso
Santirso Rodríguez, Manuel


En: HMIC : història moderna i contemporània. Bellaterra, núm. 9 (2011) , p. 26-41 (Dossier) 
Resum en català, castellà i anglès.

Fa més d'un segle que la demografia històrica de la Catalunya contemporània se centra en un petit nombre de fenòmens interconnectats. Són la minva de la fecunditat, la immigració exterior i el creixement de la ciutat de Barcelona, sovint vistos com a amenaces a la pervivència nacional. Tot i que va introduir-hi algunes novetats, Jaume Vicens també hi va basar la síntesi sobre la població catalana que obre Industrials i polítics del segle XIX. La renovació en aquest camp la portaria a terme el seu deixeble Jordi Nadal, qui a més ha fet veure els forts condicionants ideològics que hi han pesat. .

Dossier Industrials i polítics, Jaume Vicens Vives i la Catalunya del Segle XIX : Editorial / José L. Matín Ramos; Manuel Santirso
Martín Ramos, José Luis


En: HMIC : història moderna i contemporània. Bellaterra, núm. 9 (2011) , p. 5-7 (Dossier) 

El Incierto cenit del carlismo catalán (1837-1840) / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Gerónimo de Uztariz. Pamplona, núm. 14-15 (1999) , p. 153-178

La naturalesa contrarrevolucionària del primer carlisme català resta patent en la seva història política dels anys 1837-1840, quan va disposar d'un territori i d'unes institucions de govern. Durant aquest període, la contrarrevolució de Catalunya es va veure sacsejada per molts i molt profunds conflictes (entre militars professionals i guerrillers, entre caps militars i dirigents polítics i, dins d'aquests últims, entre noblesa i eclesiástics), derivats d'una contradicció bàsica : les dues fraccions de la classe dominant de l'Antic Règim, noblesa i clergat, es van unir sota els pendons de Don Carles, però la seva aliança es va trencar quan la primera es va plantejar l'adaptació a les regles capitalistes i liberals.

Los Últimos señores de Cataluña / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 2 (2001) , 1 p. html

El suport que els privilegiats de Catalunya (l'Església com a ordre i la part de la noblesa més vinculada al règim senyorial) van concedir a la contrarevolució realista-carlista s'explica gràcies a la seva evolució econòmica i social en les dècades anteriors. L'Església catalana va augmentar en nombre, la noblesa del Principat va mantenir el seu poder i ambdós van participar del creixement del segle XVIII. Tanmateix, a començaments del XIX, el canvi de conjuntura i la resistència passiva dels plebeus va motivar la reacció d'uns senyors que de cap manera no estaven condemnats a desaparèixer.

Revolució liberal i guerra civil a Catalunya / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 6 (1995) (1994) , p. 205-212 (Tesis doctorals) 
Notes.

Gerifaltes de antaño. Los señores catalanes en el primer carlismo / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 23 (2000) , p. 137-157 (Dossier: Reialisme, carlisme i contrarevolució al segle XIX) 
Notes.

Durant la guerra civil de 1833-1840 l'Església catòlica de Catalunya va abocar-se a favor del carlisme i contra les reformes preconitzades pels liberals, car implicaven la pèrdua de bona part dels seus béns terrenals. La noblesa titulada catalana, aquella part de l'estament noble del Principat la fortuna de la qual depenia més del règim senyorial, va fer el mateix i per idèntica raó. Donat que ambdues meitats de la classe dominant d'Antic Règim a Catalunya van copar la direcció política carlina, la defensa de l'ordre feudal apareix com el principal objectiu del primer carlisme. D'aquesta presència noble en la contrarevolució ibèrica també es dedueix que a certes àrees de la Península (Catalunya, Aragó, València, Portugal) la revolució burgesa no va consistir en un simple conveni entre aristocràcia i burgesia.

La Cartografía histórica de Jaume Vicens Vives / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


[Madrid] : Revista de Historiografía, 2009
[15] p. : map. ; 30 cm
Separata de: Revista de Historiografía, núm. 11, VI (2/2009), p. 97-111.

Rubí als pupitres: una crònica escolar de 1812 a 2006 / Jaume Parras i Manuel Santirso
Parras i Salvador, Jaume


Tarragona : El Mèdol, 2007
149 p. : il., gràf.; 24 cm (El Mèdol-Fòrum, 39) 
Bibliografia.
ISBN 9788496294332

Les ciències de l'home atorguen cada cop més importància a l'estudi de l'educació. Instrument bàsic d'aculturament segons historiadors i sociòlegs, font del capital humà per als economistes, tots coincideixen a considerar-la un dels fonaments de l'ordre social. Res millor per copsar l'evolució d'una ciutat catalana al llarg dels últims dos segles que fer un recorregut per la seva història educativa, del règim liberal a l'actual estat democràtic, de la Constitució de Cadis a la LOGSE, passant per la Llei Moyano i la Llei Villar Palasí. La crònica escolar del Rubí contemporani de vegades il·lustra la de tot Catalunya, d'altres amplifica el seus èxits i fracassos i en tot cas sempre subministra elements de judici per fer front als reptes presents que comparteixen els rubinencs i la resta dels catalans.

Liberals i absolutistes al corregiment de Talarn (1820-1840) / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2006-07, núm. 5 (octubre 2008), p. 335-352 : map.
Notes i bibliografia. Resum i paraules clau en anglès i català.

El Pirineu occidental català va ser una zona inhòspita per als reialistes primer i pels carlins després. El liberalisme hi va aconseguir baluards segurs i una més que notable mobilització al seu favor. En la present comunicació s'exploren les causes d'aquest decantament general contra els defensors de l'Antic Règim i a favor dels profunds canvis de tota mena que el liberalisme propugnà. Per tal de fer-ho, l'autor, en primer lloc, aborda les causes relacionades amb la peculiar estructura socioeconòmica de l'antic corregiment de Talarn i la Val d'Aran. Segonament, s'ocupa dels esdeveniments polítics i bèl·lics de les dècades dels vint i dels trenta del segle XIX a Catalunya i a Espanya. Per acabar, l'autor avalua els efectes de les reformes institucionals de 1835-1837, ja en època de pau, i la forma que va prendre el poder municpal instaurat pel liberalisme.